Rafa Maestre (Fundació Salvador Seguí i Comissió de Memòria Llibertària de la CGT)
El historiador mantenía la esencia libertaria y en su domicilio en Toulouse guardaba la bandera de la 26 División (antigua Columna Durruti), con la que pasó la frontera francesa en febrero de 1939.
Durante la guerra, fue maestro en la escuela Salut i Alegria de Badalona, y a finales de 1936 fue llamado a filas, siendo su primer destino Cadaqués (Girona), para reforzar la costa.
Luego fue comisario del Batallón de Choque de la 26 División-120 Brigada y cubrió la retirada de las miles de personas que huían hacia Francia. Joan Sans Sicart vivió su exilio en Toulouse, militante en el anarquismo ibérico y ejerciendo de secretario de Federica Montseny.
MOR ALS 92 ANYS L’HISTORIADOR LLIBERTARI JOAN SANS SICART
Joan Sans Sicart (Barcelona, 1915) ha mort a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat on va va viure el seu exili, el diumenge 30 de setembre. Mestre racionalista i campió d’atletisme va construir la seva vida a partir de tres ideals : treball, estudi i esport. Sans i Sicart mantenia l’essència llibertària i l’elegància dels vells anarquistes ibèrics. A casa seva a Tolosa de Llenguadoc guardava la bandera de la 26 Divisió (antiga Columna Durruti) amb la que va passar la frontera el febrer de 1939. Joan Sans i Sicart de petit va viure a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Perpinyà ; després va residir a Badalona on estudià el batxillerat. El 19 de juliol de 1936, amb 21 anys, va prendre part en la lluita contra els militars rebels. Acabada la lluita al carrer fou a una oficina del Comitè de Milícies per allistar-se, però, essent mestre el van destinar a l’escola Salut i Alegria de la CNT de Badalona. A finals de 1936 fou cridat a files, el seu primer destí fou Cadaqués, on fou enviada una centúria confederal a reforçar la costa. Posteriorment fou nomenat Comissari del Batalló de Xoc de la 26 Divisió-120 Brigada (antiga Columna Durruti). Amb la seva unitat militar va participar en la defensa de Catalunya i, una vegada ensorrades les línies de l’Ebre i del Segre, va cobrir la retirada dels milers de persones que fugien cap a França. Joan Sans i Sicart visqué el seu exili a Tolosa de Llenguadoc, militant en l’anarquisme ibèric i exercint de secretari de Frederica Montseny. El seu testimoni l’ha deixat plasmat en treballs com Comissari de Xoc, Comissari de xoc a l’exili, Reflexiones de un libertario i, recentment, El dia de les sirenes (Pagès-2007). Sans i Sicart era l’exemple més pur del que fou el militant obrer anarcosindicalista català que, com deia ell, lluitava per una idea : <>
Ferran Aisa
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
Joan Sans Sicart in memoriam
Ens ha deixat Joan, un excel·lent company i amic. El vaig conèixer al setembre de 1993 a les Jornades que la Fundació Salvador Seguí va organitzar a Béziers (França). El Coloquio contra el olvido, i des d’aleshores hem mantigut una relació cordial i fraterna. L’he visitat en diverses ocasions, i he gaudit de la seva hospitalitat en sa casa de la rue Miquel Angel a Tolosa de L’Anguedoc. També ens va rebre amb els braços oberts amb ocasió del rodatge del documental sobre Cipriano Mera. I ens va enviar els seus llibres : Converses amb el meu avi, Comissari de Xoc, Comissari de xoc a l’exili, Reflexiones de un libertario.
Coincidirem per darrera vegada a la Colonia Española de Bézier, el 20 de novembre de 2005, en la presentació del llibre de Sara Berenguer, Entre el sol y la tormenta. Després per telèfon hem va avisar de l’edició del seu llibre més recent, El dia de les sirenes…. Després hem parlat des de la casa de repós on descansava de les seves malalties. Més tard no més he pogut parlar amb la seva filla Aurora. Joan gràcies pel teu exemple i entrega a la causa de la llibertat. Que la terra et siga lleu.
