Federació d’Ensenyament de la CGT
de Ponent ha organitzat dos cursos de lliure elecció a la
Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida
destinats als alumnes, però oberts també a la participació dels mestres i professors interessats en la història de la pedagogia catalana i la seva relació amb l’actualitat.
El curs
“Francesc Ferrer i Guàrdia. Llibertat i Educació”
es durà a terme els 4,5,6,11 i 12 de març 18 a 21h. El període de matriculació és de l’11 al 29 de febrer a l’Administració de la mateixa Facultat.
Comptarà amb la participació del professor d’història de secundària Emili Cortavitarte i el professor d’Història de l’Educació de la UAB Pere Solà, entre d’altres mestres, professors i educadors. Es tractarà de donar a conèixer la figura del pedagog llibertari, tot contextualitzant-lo en els principis del Segle XX i en les constants lluites socials i polítiques de l’època, així com la inspiració de l’Escola Pública Catalana de la Guerra Civil Espanyola (el Consell de l’Escola Nova Unificada) en els principis pedagògics de l’Escola Moderna. Per il·lustrar aquestes presentacions també es visionarà el Documental “Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat”
A partir d’aquesta presentació històrica i pedagògica es plantejarà la reflexió entorn l’exercici i els fonaments de la llibertat a l’Educació a l’actualitat, amb la col·laboració en una taula rodona de membres de la Xarxa d’Educació Lliure, de mestres i professors de l’Escola Pública i educadors lleidatans de l’àmbit no formal.
L’altre curs,
“El Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). L’Ensenyament Públic Català durant la Guerra Civil”
es celebrarà els dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 d’Abril, en el mateix horari, i el període de matriculació serà del 3 al 31 de març.
Aquest curs, a càrrec del professor d’història i Secretari General de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya, Emili Cortavitarte, s’iniciarà amb les bases de la pedagogia llibertària de finals del segle XIX i principi del XX per tractar d’entendre la fonamentació del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU).
A partir d’aquí es pretén donar a conèixer el Pla general d’ensenyament del CENU, els seus principals pedagogs i impulsors (Puig i Elias, Josep de Tàpies…), les etapes per les que va passar i les principals realitzacions del CENU com les colònies, l’acolliment dels nens i nenes refugiats de guerra o el servei de material escolar i pedagògic.
Sense oblidar el debat ideològic i pedagògic dins del moviment llibertari que va confrontar el model del CENU amb les escoles racionalistes.
Aquests cursos pretenen facilitar la recuperació de la memòria històrica, al mateix temps que el coneixement de la Història de l’Educació a Catalunya i la seva relació amb l’actualitat, més encara en un moment com l’actual que a través de les Bases per la Llei d’Educació de Catalunya s’està qüestionant el sistema educatiu públic català tal i com l’hem conegut fins ara, obrint les portes a la gestió privada dels centres públics.
