Joan Peiró, ’mort legal’

La sala militar del Tribunal Suprem, la mateixa del cas Puig Antich, desestima per 3 vots a 2 la revisió de la sentència a mort contra el ministre anarquista Joan Peiró

La sala militar del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de revisió del consell de guerra sumaríssim franquista que va condemnar a mort el republicà anarquista i exministre Joan Peiró (Barcelona, 1887-Paterna, 1942) per "ajut a la rebel·lió". L’acord ha estat pres per tres vots a favor i dos en contra. Tot i reconèixer diverses "imperfeccions tècniques" del judici, el Tribunal nega la seva revisió perquè no s’aporten noves proves, només "qüestions jurídiques".


El ponent del cas, Ángel Juanes Peces, és un dels que ha emès un vot negatiu, fet que l’ha portat a renunciar a redactar l’acte final. L’altre vot negatiu ha vingut de part de José Luis Calvo Cabello. Els vots a favor de negar la revisió els han emès Ángel Calderón Cerezo (president de la sala), Agustín Corrales Elizondo i Javier Juliani Hernán.

El Tribunal va comunicar ahir el seu rebuig a acceptar la revisió del cas a la part demandant, el despatx d’advocats format per Jordi Oliveras i Josep Cruanyes, que han actuat en nom de les filles de Joan Peiró, Mercè i Guillermina Peiró Olives. El recurs havia estat interposat a principis del 2006 i ara els demandants elevaran la causa al Tribunal Constitucional.

La base de la sentència es fonamenta en una interpretació restrictiva de l’ús de la via de revisió, que entén que no és d’aplicació a "qüestions jurídiques". El tribunal, per tant, desestima el recurs perquè "la representació legal de les interessades no exposa ni descriu cap fet nou o prova diferent de les que van poder servir de base" durant el sumaríssim.

La petició de revisió es basava en el fet que a Peiró se’l va jutjar per fets ocorreguts entre 1936 i 1939, quan el codi militar vigent tipificava el delicte de rebel·lió referit a aquells actes que anessin contra la República. Aquest codi no es va canviar fins al juny de 1940. Per tant, els advocats de les filles de Peiró entenen que era l’únic d’aplicació a Peiró i que, en conseqüència, es va produir una "falta del principi de legalitat".

Com Lluís Companys

El Suprem, tot i que d’entrada diu que no vol entrar en qüestions jurídiques, després rebat l’argumentació de la demanda fent referència al ban franquista del 28 de juliol del 1936 de declaració d’estat de guerra, en aplicació del qual diu que quedaria justificat que el tribunal que va jutjar Peiró entengués que el "govern legítim" a què es refereix el codi militar republicà fos identificat a partir del ban com el dels sublevats. Els advocats demandants consideren difícilment justificable aquesta pirueta interpretativa.

Si la sentència del Suprem prospera, serà d’aplicació a milers de condemnats en rebel·lió militar per fets ocorreguts entre 1936 i 1939, inclòs el mateix president català Lluís Companys. Fins ara, la Generalitat ha preferit no portar la revisió del cas Companys per aquesta via judicial.


Fuente : Ignasi Aragay / AVUI

<:info_portfolio:>

Documents joints